Una Avinguda de futur
La construcció del tram sud de l’avinguda dels Països Catalans es configura com una de les grans obres de la dècada a la ciutat de Manresa.
Si tot avança com està previst, aquest hivern s’hauran posat en marxa les obres del nou tram de l’Avinguda dels Països Catalans de Manresa, una obra que marcarà la dècada que vé, tot i que esperem que no esdevingui l’obra de la dècada, atès que implicaria que no se’n farien de més ambicioses.
Si bé aquest tram d’Avinguda no farà que la ciutat assoleixi els disset objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides –recollits a l’Agenda 2030–, sí que permetrà obrir la principal via d’avanç expansiva cap a la ciutat dels 100.000 habitants, una fita estratègica si es vol consolidar massa crítica i pes territorial a la Catalunya Central.
L’Avinguda neix, però neix amb una doble deficiència: d’amplada i de llargada. Neix petita. Si bé el context inicial segurament ho justifiqui, les obres que es recullen en aquest primer projecte constructiu no són ni de tros les definitives si la ciutat es planteja créixer en un futur. Per altra banda, cal ser meridianament clars en el sentit que:
Si no es troben els diners per enllaçar, amb quatre carrils, el tram nord i sud de l’avinguda, els milions gastats ara no tindran un retorn operatiu prou elevat.
L’Avinguda que ara es construeix haurà d’acomplir tres objectius en el llarg termini:
- Assegurar un corredor del trànsit de pas entre la Prat de la Riba i el Polígon comercial dels Trullols
- Articular els successius plans parcials que urbanitzaran el sector periurbà del Guix, si la demanda d’habitatge, serveis i/o indústria urbana així ho justifica
- Articular el metabolisme urbà de l’actual frontera urbana de la Font dels Capellans.
D’aquests tres objectius operatius, el projecte constructiu tan sols garanteix el tres (3), atès que per acomplir el primer (1) falten els recursos per desenvolupar el tram central de l’Avinguda i per acomplir el segon (2) els eventuals promotors han de pagar els costos d’urbanització de la mitja avinguda que falta.
Sí, heu llegit bé, la mitja avinguda que falta; a això ens referíem quan parlàvem d’un naixement curt d’amplada. La imatge final del tram sud de l’Avinguda Països Catalans n’és un de molt similar al de l’Avinguda Universitària, amb 5 carrils (2 per sentit per a vehicles) i un carril bici bidireccional en vorera. Tanmateix, els recursos són els que són i s’ha decidit que siguin els privats qui paguin l’altre meitat de l’Avinguda, quan aquests decideixin (si decideixen mai) urbanitzar el sector. Poseu-vos-hi còmodes.
Un bon projecte a escala de barri, una obra escapçada a escala metropolitana.
El tram sud de l’avinguda Països Catalans és una molt bona obra per a la Sagrada Família i sobretot, per a la Font dels Capellans. Tanmateix, com ja hem vist, les absències i deficiències estructurals no la converteixen en el corredor urbà metropolità que finalment hauria d’acabar per esdevenir.
l’Avinguda serà un regal pel barri no tan sols perquè formalitzarà una frontera fins ara mal resolta, sinó perquè descarregarà una quantitat modesta de trànsit del Carrer Sant Cristòfol, fet que permetrà a la ciutat i al barri començar a parlar amb propietat del futur del Sant Cristòfol com a eix verd, com a eix cívic inter-barrial. Cal tenir en compte que aquest transvassament s’incrementarà molt més amb la construcció del tram central de l’Avinguda, entre els Trullols i la Carretera de Viladordis.
L’altre gran milllora que l’avinguda aportarà rau en la gestió de l’aigua. La font dels capellans quan plovia força era això, un barri fet font. Això fa honor a les passades inundacions, ara ja parcialment resoltes amb el desdoblament del drenatge del barri cap al Torrent de Sant Ignasi. Tanmateix, la problemàtica s’acabarà de resoldre amb la construcció d’una gran super-canonada de clavegueram que, restant igualment connectada al Torrent de Sant Ignasi, canalitzarà les aigües residuo-pluvials del Guix i dels Trullols sense passar per la Font dels Capellans. Val a dir però que, finalment no es durà a terme el que havia previst Aigües de Manresa: un dipòsit de pluvials. És una llàstima, perquè hagués pogut ajudar a reduir el consum d’aigua fluvial destinada a reg urbà.
La nova avinguda aportarà grans canvis a una zona que ara es debat entre horts i camps d’herbassar. Un dels més significatius serà el paisatgístic, sobretot a la zona nord de l’Avinguda on, per tal de casar els diferents nivells d’altura, s’erigirà un gran terraplè, que s’acabarà per enverdir amb un parterre i el plantat d’alzines.
Es crearà un itinerari de vianants que resseguirà la part inferior del terraplè, al mateix temps que es crearà una escala amb tres replans intermitjos per salvar el desnivell.
Tots els vials, així com les rotondes, estaran arbrades amb espècies diferents. El plataner dominarà l’avinguda i les pereres de callery ho faran al Carrer Granollers, que connectarà amb la nova Avinguda.
Una altra de les transformacions notables serà la de la Carretera de Viladordis, al tram entre el carrer Montcau i la nova rotonda, que ordenarà els fluxos de mobilitat a la part superior del nou vial.
Es replanteja totalment la secció tipus per conformar un vial més amable amb el vianant, amb voreres arbrades, molt més amples i amb capacitat per estacionament de vehicles, es replanteja alhora l’enllumenat, que passarà a LED a la vorera costat Trullols.
Finalment, cal comentar l’assumpte de la gestió de la mobilitat, on un punt molt delicat es troba a la plaça Prat de la Riba.
L’esquema des gestió de la mobilitat que proposa el projecte és el següent:
A partir d’aquí, preocupa el global del giratori de Prat de la Riba, és a dir: la capacitat d’absorció de trànsit que tindrà el giratori amb l’aportació des de la futura Països Catalans.
No és un tema menor: a causa de la immensitat de la pròpia rotonda, els conductors tendim a circular-hi a tota pastilla. Aquest fet pot esdevenir perillós en aquelles entrades com ara la de la nova avinguda, o bé des del carrer Sallent, ambdues no massa distants amb d’altres de força circulades, fet que deixa poc marge de maniobra a l’hora de decidir el moment just d’entrar a girar.
Cal tenir en compte que, a causa de la supressió del By-pass directe Carretera de Vic — Pujada Roja, l’entrada a la rotonda des de la nova Avinguda podrà esdevenir més complicada, sobretot amb força trànsit rodat provinent de la Carretera de Vic.
Sigui com sigui, el nou pla de mobilitat urbana sostenible de Manresa (PMUS/M) haurà de tenir en compte aquest vial per actuar-hi en conseqüència. Una reordenació dels sentits de circulació de certs vials confluents a la rotonda ajudaria a fer la vida més senzilla als conductors que transitin pel que acabarà esdevenint un dels principals nodes de mobilitat metropolitana de Manresa.
L’Avinguda Països Catalans es pot entendre com el front de modernitat urbanística de la ciutat. El nou espai urbà disposarà de certes infraestructures que permetran avançar cap a la Manresa de demà, com ara un sistema de fanals LED, o bé les canalitzacions de reserva per estendre xarxes municipals de fibra òptica.
Amb tot però, aquesta obra quedarà incompleta. Caldrà altura de mires política, diàleg i compromís de recursos per començar a projectar els vora 300 metres de rampa que queadaran per fer possible el corredor metropolità que Manresa necessita, i que els barris i veïns del carrer Sant Cristòfol es mereixen.
